Museu de l’Institut

L’ORIGEN DE LA IDEA

Fa pocs anys, un grup de professors vam emprendre un projecte per donar a conèixer la història de l’Institut. Ens vam adonar de la relació d’aquesta història amb la història del país i el valor que això podia tenir. A partir d’aquí es va endegar una museïtzació sui generis de l’Institut que ens està ajudant a recopilar i ordenar documentació molt diferent.

A QUI SERVEIX

Els usuaris primers del museu són els alumnes. Conèixer aquesta història fa que els alumnes se sentin orgullosos del lloc on estudien i els fa més respectuosos amb l’espai i les persones que l’ocupen. També ho és la ciutadania, especialment la del barri i el districte. Qualsevol persona que tingui inquietud per conèixer més del nostre passat col·lectiu hi és benvinguda.

ELEMENTS EXPOSITIUS

La idea de museïtzar l’edifici s’ha plantejat de manera que no hi hagi cap interferència en els usos i funcions d’un institut d’ensenyament, com és el nostre. S’ha establert un discurs expositiu molt simple utilitzant un espai de pas prou significatiu com és l’escala principal. La introducció es planteja en la planta baixa.

Tríptic de l’exposició “Un edifici, dues històries” (accés)

La cronologia de les explicacions es fan en sentit ascendent, des de la planta baixa fins a la quarta planta.

En la planta primera hi ha una breu ressenya biogràfica de l’arquitecte Jaume Mestres Fossas, autor del projecte de l’antiga Mútua Escolar Blanquerna, amb un recull de les seves obres principals.

Jaume Mestres

La segona planta permet endinsar-se en el moviment de Renovació Pedagògica que va eclosionar amb la Mancomunitat i va desenvolupar-se durant l’etapa de la Generalitat republicana. En serien protagonistes l’Instituto Salmerón i la Mútua Escolar Blanquerna

La Renovacio pedagògica a Catalunya. L’Institut Salmerón

Blanquerna, una proposta educativa innovadora

La creació de l’Instituto Menéndez y Pelayo s’inclou ja en en l’etapa franquista, que s’explica en la tercera planta.

Franquisme. Instituto Menéndez y Pelayo

La cuarta planta serveix per evocar els canvis produïts en la Transició democràtica.

Època de canvis a l’intitut. La Transició democràtica

L’accés a la cinquena planta permet sortir al pati, on hi trobem l’aula històrica.

El descens per l’escala secundària ens permet observar elements de mobiliari museïtzats de manera que conviuen amb la vida diària del centre.

Mobiliari antic exposat

Un cop a la planta baixa es pot visitar el despatx de direcció, que conté l’antic mobiliari del despats d’Alexandre Galí a Blanquerna, que ha servit a tots els directors de l’Institut Menéndez y Pelayo.

Alexandre Galí

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.